Mitjans informatics

Distopia - Aroa Alba
La Daisy arriba a l'aeroport i té un bon vol pel qual ella agafa i dona una bona puntuació de 5 estrelles als pilots de l'avió pel qual ells li tornen la mateixa puntuació, quan arriba a la zona on es celebra la boda coneix a tothom que hi havia per allà i comença a donar bones puntuacions a totes les persones que coneix incloses les persones que no van dir ni una sola paraula, la gent comença a preguntar de per què li dona 5 estrelles a tothom si moltes d'aquestes persones no han establert una conversa amb ella, aquí és quan comencen a sospitar d'ella i com a la gent no li agraden les persones que menteixen per guanyar només valoracions positives li comencen a donar valoracions més baixes, la Daisy es desanima, però segueix en la cerimònia, fins que quan estan a punt de casar-se apareix el seu germà amb gravacions que ell tenia parlant malament de la seva suposa "amiga" que es casava, i del fals que eren tots els seus amics anant allà, quan l'amiga va escoltar això es va enfadar molt i li va fer fora de la seva boda i tothom va començar a donar-li males puntuacions fins que va acabar amb una puntuació inferior a 2 i es pensa que el món s'acaba, però amb el temps comença a donar-se'n que no havia valorat les coses i ho comença a fer una altra vegada, però sense valoracions i finalment es disculpa amb el seu germà perquè és dona compta que era l'únic que estaria sempre amb ella.

vam utilitzar photoshop per practicar i saber manejar la applicació

Ens van demanar fer una pancarta amb el nostre nom utilitzan photoshop i fen servir coses que no habiem practicat.

Marina Abramovich és una artista sèrbia especialitzada en performances. Descrita a si mateixa com a «Madrina de l'art de la performance», fa més de trenta anys que està en actiu, oferint al públic obres que exploren la relació entre l'artista i aquest.

A clase vem veure un documental sobre ella i en la meva opinió em va sembrar molt interesant perqué te un gran amor per l'art i en cada performance que fa és diera l'anima per representarla.
Treballa molt amb l'art sobre l'humanitat i sempre sap representar les emociona que tindriem o cosas d'aquest estil, utiliza també accions descontextualitzades per normalizarles i es algo que també em va agradar.

Al·legoria Significativa

La idea d’aquesta imatge era representar la melancolia de manera que s'entanes, vaig fer una fotografía a una noia amb un peluix a una finestra mirant cap a fora perquè volia fer entendre que mirar a la finestra era deixar que la fantasia evoqués a aquelles imatges que siguin dignes del record o que siguin produïdes, per lo tant tindria un sentit més enllà, el peluix era una referencia a que aquella melancolia que té és per la seva infantesa, i també he volgut agregar el fons de el cel per què donava més la sensació de melancolia.

La idea d’aquesta performance és transmitir aquest sentiment melancòlic al públic, per això el que faré serà llegir una petita poesia (ja que en la filosofia, en la vida pública, en la poesia i en les arts són melancòlics) i preguntar el que han sentit, després de preguntar el que han sentit i ho posin a un paperet posar-ho en comú i debatir si realment les respostes són de sentiments positius o negatius.

Poema:
Melancolia
No es que esté triste y cansada de la vida,
es solo que a veces,
le da por extrañar a la niña
que era antes,
lo feliz que corría por el parque
y las risas con los amigos en la calle.

Hay días en que la melancolía
se vuelve su mejor compañía.

La meva idea era fer un patró d’una estrella formada per rectangles i que miresis com miressis per una banda podria ser una estrella i per un altre un cub.

Volia intentar imitar l'elegància en aquests patrons que he fet per això a mi em recordan aquests patrons a diamants, ya que el diamant és l'únic mineral al món amb tanta brillantor i que reflecteix tanta llum.

Per aixo utilitzare un colors elegants com el blanc, el negre i el blau.

Explicacions de personatges i de fons:

Tots els personatges portan ulls semblants però amb el seu color de ull i les celles iguals, els nasos són també bastant semblants al estil que he fet ja que es una linea per cadascún amb la seva forma, els llavis són en tots els personatges els mateixos menys el dels meus gossos perque a els meus gossos he volgut destacar el que realment són (gossos).

César (el meu pare) La caricatura d’ell sol:
El que he fet d’ell ha sigut primer de tot volia destacar que sempre porta una gafes de sol per tot, ja sigui al coche, al carrer, a els dinars familiars, faci sol o plogui ell sempre les porta, també li he fet un cap gran i una barba bastant llarga ja que porta molt de temps deixant-sela i sempre li diem que se le tregui pero acaba no traient-la mai, el nas que he fet es perque realment el té una mica torçat i la boca seran en totes les caricatures (menys als meus gossos) iguals, porta una samarreta de bàsquet ja que la gran mayoría de les seves samarretes són de bàsquet (té una igual a la de l’ilustració ja que és la que més es posa, els texans blaus és perquè tots els seus pantalons són texans blaus, les bambas negras són el seu obsequi ja que si no l’hi creix el peu és la única peça de complement que no canvia mai.

Monika (la meva mare): La caricatura ella sola:
El que he fet a sigut destacar la seva altura ja que és la més baixeta de la nostre família, el seu cabell és molt curt, de fet porta ja molts anys així, els ulls tots iguals pero amb color marró mel, porta el movil a la má perque com sempre la truquen del treball sigui l’hora que sigui i estigui o no de vacances, i ella com no l’agafa perque l’hi agrada molt el seu treball i vol estar al tanto de tot, l’he posat amb una camisa blanca i uns texans blaus ja que es la roba que més habitualment porta, i com moltes vegades va a veure alguna que altre obra al seu treball doncs li he fet amb les bambas negras que ella sempre porta a tot arreu.

Pol (el meu germà): La caricatura d’ell sol:
El que he fet a sigut destacar el cabell llarg que té i el seu nas bastant gran, els seus ulls són blaus cel i m’agraden molt, va amb una barba bastant gran pero no tant com la barba del meu pare, sempre va amb una samarreta gran i texans, i amb les mateixes bambes pero d’un cordó bastant raro per aixo he destacat aixó de ell i no dels altres, els brazos sempre els ha tingut primets per molt que el seu cos no i també es una de les raons per el cual he posat els brazos prims.

GOSSOS: els he juntat els dos perqué van junts a tot arreu, un exemple d’una expressió mal dita (són uña i carne). Amb un llitet de coixí gris que sempre han tingut desde que els tenim nosaltres.

Kimbo (gos esquerra): La caricatura d’ell sol:
És un podenc sevillá, color canela, he destacat les seves orellas grans que té, i es molt poruc per aixó la cella la he posat cap aball per que és vegi que te por.

Bjorn (gos dreta): La caricatura d’ell sol:
És marró, és un boxer es molt empipador peró és pasa dormint tot el dia amb la llengua a fora perqué la té molt llarga per aixó he destacat la seva llengua.

Fons:

1r Fons: un fons de color marró i lila simulant una cantina de star wars ja que aquests colors són els que surten a les pelicules, amb una espasa a la ma del meu germà i una vela i unes cartes en un cilindre que surt sempre en aquelles cantines, l’he fet així, ja que al meu germà i al meu pare sempre els hi ha agradat aquest mon i s’han vist mil cops las pelis amb la meva mare i jo pero nosaltres dormint sempre, i sempre que hem regalat coses si o si hi habia algo de star wars per aixó s'ha m’ha ocurrit fer el fons en una cantina de star wars i el quadre de el fons amb els meus gossos com si estiguéssim tots posant per una foto.

2n Fons: un fons de tons més freds com el gris que tenim a casa nostre o marró com el sofa i el terra de casa meva, ens he posat a un sofá perquè nosaltres tenim com una tradició de casi tots els diumenges per la tarda veure una peli en familia i m’ha semblat bastant original realitzar aquest moment en la ilustració, ens he posat d’aquesta manera perqué sempre ens hem sentat així, com si fosin ja els nsotres seients asignats, també en lloc de sabates i tot ens he posat en mitxons perque sempre ens acomodem tot menys la roba que o portem roba de vestir o pijama sempre.