Expos

Vam anar a un museu d'art contemporani a Mataró, que era l'antiga presó,
vam veure dues exposicions cadascú de les tres que n'hi havia, una parlava de la reivindicació de les classes socials, era un sopar amb gent rica, on hi ha dues persones que canten, una parlava a favor de la gent rica i l'altre dels pobres (la classe baixa), la segona que vam veure parlava sobre el consumisme, eren uns nens que anaven a cantar a un centre comercial d'Irlanda del Nord, però cantaven en alemany i la gent no ho entenia i els hi semblava bonic i graciós que nens petits cantessin allà, fins que es van adonar que hi havia subtítols en una pantalla i es van començar a donar compte que no era res bonic ni graciós.

Altres van veure una altre i la del sopar no la va veure tothom, uns vam veure el sopar i els nens i altres una diferent i els nens.

Vam fer un taller que va estar molt fabulós perquè havíem de representar una reivindicació en una pancarta que ens van donar i l'havíem de pintar i representar posant una frase.

I el que va pensar el meu grup va ser una reivindicació machista sobre la regla o coses que ens han dit a nosaltres (les dones), la frase va ser "Qui em posa de malhumor ETS TU no la REGLA!"

Marina Abramovich és una artista sèrbia especialitzada en performances. Descrita a si mateixa com a «Madrina de l'art de la performance», fa més de trenta anys que està en actiu, oferint al públic obres que exploren la relació entre l'artista i aquest.

A clase vem veure un documental sobre ella i en la meva opinió em va sembrar molt interesant perqué te un gran amor per l'ara i en cada performance que fa és diera l'anima per representarla.
Treballa molt amb l'art sobre l'humanitat i sempre sap representar les emociona que tindriem o cosas d'aquest estil, utiliza també accions descontextualitzades per normalizarles i es algo que també em va agradar.